El meu pas per aquesta disciplina ha estat una mica caòtic.
He de confessar que les limitacions de temps i la complicació intrínseca de l’assignatura han fet que de tant en tant, hagi maleït l’hipertext.
D’entrada em va costar força situar-me. Què caram és això de l’hipertext? Paradigma lineal? Paradigma hipertextual?
Quan començo a trepitjar terreny més o menys consolidat, m’apareix la teoria del caos -que més aviat podria dir-se el caos de la teoria- que he de llegir un munt de vegades per treure’n l’aigua clara, efecte papallona inclòs.
Entre enllaços, nodes, multilinealitat, i altres elements similars finalment arribo a la conclusió que, sense saber-ho, ja fa temps que soc una criatura hipertextual. Granadet però hipertextual.
Fa anys que vaig començar a deixar -també sense saber-ho del tot- rastres personals per la xarxa i això, quan es fa amb certa continuïtat, ens converteix en éssers digitals, si més no funcionalment.
Escatir si la meva forma de pensar i actuar ha canviat d’ençà que portem la xarxa carregada al damunt, és un tema que deixo pels especialistes. Si us he de dir la veritat, no en tinc ni idea.
Només puc dir-vos que això que s’anomenen noves tecnologies m’agraden. Les utilitzo sovint i crec que me’n surto prou bé.
No he deixat de buscar temps per anar enrere i passar-me estones llegint llibres impresos a l’estil Gutemberg. De tant en tant rescato algun vinil i el punxo al meu plat per tal que el so passi de l’agulla de zafir (n’havia tingut de diamant o això deien) a l’amplificador i d’aquí als altaveus -bafles en deia jo- rememorant marques com Bettor, Vieta, Dual o Pioneer. I sovint agafo alguna de les meves Nikon, l’hi poso un rodet Kodak, Fuji, Agfa o Orwo i surto a disparar.
El meu llenguatge davant un aparell electrònic no ha canviat. Utilitzo WatsApp amb un dit, però no em deixo ni una coma, ni un accent, ni una dièresi. Ni poso xq ni q ni em menjo vocals. Tot just ara m’obligo a utilitzar emoticones i a penjar alguna foto a Instagram.
No em tinc per refractari a les TIC, més aviat tot el contrari, però considero que formo part de la generació que transita d’un paradigma a l’altre i que sense menysprear allò que és nou no vol renunciar d’allà on ve.
I que duri
ESCRIPTURES HIPERTEXTUALS 
Bona nit Carles,
Certament, això s’acaba. Estic d’acord amb tu. Jo també sóc de la generació “Betamax”, del vinil i de la cinta de “casset”. Amb tot, em vaig apuntar a les noves tecnologies de bon matí. Recordo que em connectava a internet i l’ordinador feia tot de sons estranys “nyic, nyac, nyec, nyoc…” (a vegades encara els sento dins el meu cap, quins records).
Les noves tecnologies no han estat mai un problema per mi. Crec que les domino molt bé. El problema, des del meu punt de vista, és ben bé un altre: és quan la navegació substitueix el destí i quan el mitjà substitueix per se la finalitat. Crec que les noves tecnologies són molt interessants i útils quan aporten un valor afegit, sinó…
Salutacions,
Toni
M'agradaM'agrada
Ho reconec, el vinil -de fet vaig regalar-ne un fa poc- i les BASF formen part de la meva vida. Forever young!.
També sóc d’accents i d’acabar les paraules. Trobo les emoticones de sèrie molt limitades…
D’altra banda, tot just estem al principi de l’era digital al costat dels “millors professors” europeus, americans i nipons. I pensar que el grau d’analfabetisme era tan elevat fa quatre dies. En fi, que un text jurídic, negre sobre blanc, és tot un periple i el destí una patacada. La navegació el que ha de fer és facilitar la comprensió del contingut. La digitalitat permet més veus que t’ho facin copsar. Ara bé, els camins del senyor són inescrutables…
Un plaer.
A reveure!
Tonio
M'agradaM'agrada
M’identifico bastant amb aquesta combinació de mirar enrere i tirar endavant que trobo als vostres comentaris. M’heu fet pensar en els vinils que guardo a casa dels pares! Aviam si, quan em graduï, tinc temps per a ressuscitar el plat i l’amplificador… Però, al mateix temps, m’encanten els trastets digitals, als adults ens han ben atrapat amb aquestes joguines. Això sí, amb tots els accents i totes les lletres, i tant!
M'agradaM'agrada
Estoy totalmente de acuerdo con todos vosotros. Uno debe saber de dónde viene para saber adónde va. Las demandas cognitivas frente a un pantalla son diferentes, por tanto, las formas de pensar y razonar y leer también cambian – cuando se replican prácticas que desajustan esto, es donde está el problema. La generación de tránsito en donde te incluyes, Carles, tendrá que adaptarse como pueda, en mi opinión, lo preocupante está en qué sucede en la escuela, en cualquier nivel.
En resumen, buen blog.
M'agradaM'agrada