Google ens torna estúpids?

He llegit amb interès aquest article de Nicholas S. Carr Is Google Making Us Stupid?

Carr defensa que Internet està canviant el nostre cervell i altera les nostres capacitats cognitives. La xarxa fa més dèbils algunes funcions del cervell com el pensament profund, la capacitat d’abstracció o la memòria. Amb l’ús continuat d’Internet ens hem acostumat a satisfer immediatament i sense sortir de casa qualsevol necessitat d’informació. No ens cal memoritzar-la perquè sabem que en qualsevol moment podem tornar a fer la cerca. Com més cerques fem per Internet més perdem la capacitat de concentració i de contemplació. Ens hem acostumat a llegir de pressa, en diagonal i sense aprofundir en la lectura. Passem d’un enllaç a l’altre ràpidament posant atenció, només, en allò que creiem que ens pot servir. I quan arriba el moment de llegir un document llarg se’ns fa feixuc perquè la nostra capacitat de concentració s’ha reduït dràsticament.

Per Carr, el tipus de lectura en profunditat que es promou per mitjà d’una seqüència de pàgines impreses és molt valuosa. No només pel coneixement que adquirim de les paraules de l’autor, sinó per les vibracions i ressonàncies intel·lectuals que aquestes paraules desencadenen en la nostra ment. En els moments de recolliment que la lectura concentrada d’un llibre ens proporciona, fem les nostres associacions personals, traiem les nostres conclusions, fem les nostres analogies i promovem les nostres idees. La lectura profunda no es pot diferenciar del pensament profund i si perdem aquests espais de silenci, tranquil·litat i reflexió perdem alguna cosa de nosaltres mateixos i de la nostra cultura.

Com deia aquell, “reflexionem-hi, si-us-plau, reflexionem-hi”

3 pensaments sobre “Google ens torna estúpids?”

  1. Gràcies per aquesta referència, m’agrada molt la reflexió que fas, i em sembla encertada, però crec que només podem respondre a aquest problema amb estratègies que ens ajudin a compensar aquesta dispersió. Quan som a la xarxa, ens cal un esforç addicional per a no distreure’ns; és evident que era més fàcil concentrar-se en una biblioteca silenciosa i amb llibres, un boli i un bloc de notes a la taula, que ara quan engeguem el dispositiu que sigui. Hi hem guanyat un potencial immens d’informació, però és més difícil mantenir la concentració en allò que ens interessa, i construir els nostres enllaços mentals propis.
    Potser, també caldria promoure normes que limitin, per exemple, l’aparició de publicitat a segons quins llocs. Quan he obert l’article, ha emergit un anunci d’una botiga virtual que he visitat recentment (coses del big data), un anunci personalitzat i dinàmic, i així és més difícil llegir críticament un text.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari