Derrick de Kerckhove

Sociòleg i crític de les noves tecnologies. Nascut a Bèlgica fa 72 anys i visquen actualment al Canadà, considera que a partir del desenvolupament de les xarxes i la connectivitat han nascut noves metàfores tecnològiques que afecten la percepció quotidiana del temps i l’espai.

Afirma que els nens estan canviant perquè passen un mínim de cinc hores davant una pantalla i deixen de sortir al carrer o anar a casa els amics. Considera que anem cap a una cultura global però que al mateix temps tenim una greu crisi financera i de valors: estem dirigits per sociòpates que governen els nostres països i les nostres butxaques i que acumulen, de forma malaltissa, quantitats enormes de diners que no necessiten mentre hi ha centenars de milers de persones que necessiten aquests diners i no els tenen.

Des del seu punt de vista les tecnologies digitals han canviat l’estructura del nostre cervell i aquest és un procés irreversible. Creu que els nens ja pensen en termes hipertextuals i poden anar d’una banda a l’altra sense seguir un ordre lineal.

Som totalment multitasca: a Facebook, per exemple, estem connectats amb un munt de gent. Podem enviar un missatge a una sola persona, però potencial i mentalment estem connectats amb tot el món, encara que no hi estiguem parlant. La nostra identitat està al núvol, però és una identitat que no és profunda. Això no vol dir, però, que els nens no siguin profunds, el seu caràcter és enormement complexe. Sembla més superficial, però les connexions de les ments, de la sensibilitat, requereix una alta capacitat per ser crític i poder sobreviure en aquest món digital.

L’hipertext és, per Kerckhov, una extensió de la nostra ment, una psicotecnologia. L’anomena així perquè té una característica que no comparteix directament amb l’enginyeria genètica, que és la seva relació amb el llenguatge. Totes les tecnologies que codifiquen, classifiquen i transporten llenguatge també el modifiquen, igual que modifiquen emissor, el receptor i els usuaris d’aquell llenguatge. El llenguatge manté una relació estreta amb la nostra ment i totes les tecnologies que afecten el llenguatge afecten també les estratègies que utilitzem per organitzar el temps, l’espai i el nostre propi ser. Per tant, les psicotecnologies -i l’hipertext entre elles- reestructuren les nostres ments. Encara que suposem que l’enginyeria genètica pot afectar la nostra manera de pensar, no utilitzaria el llenguatge per accedir als materials bàsics en la construcció del nostre ser físic. Són manipulacions diferents, igualment importants, del statu quo del nostre ser.